L’organització de la vida

Vida implica organització. Els éssers vius estan constituïts per matèria altament organitzada, per això reben també el nom d’organismes.

La matèria que compon els sers vius és la mateixa que constituïx els sers inerts. Al mateix temps, també és molt distinta. No és una contradicció, les diferències són producte de l’organització dels sers vius.

L’oxigen és un àtom que abunda en els sers vius. El 62% de la nostra massa corporal és oxigen. Prenem oxigen de l’aire per mitjà de la respiració, car l’oxigen també abunda en l’aire. La pregunta és fa inevitable: “és el  mateix oxigen?” Però la millor resposta no és un senzill sí o no.

Els àtoms d’oxigen són, en principi, idèntics. Però dins del nostre organisme només hi ha una mínima part de molècules d’oxigen, (dos àtoms d’oxigen units), semblants a les de l’aire. La gran majoria dels àtoms d’oxigen del nostre cos està associada amb hidrogen, formant molècules d’aigua, indistingible de l’aigua mineral. I una part important del nostre oxigen s’associa amb altres àtoms i forma diverses molècules més o menys complexes. La resposta és sí. Els àtoms d’oxigen són idèntics en qualsevol lloc. Però una quantitat estimable de l’oxigen dels organismes forma part de molècules que no trobem en el món mineral.

Les roques del paisatge estan formades per un o més minerals, cada un dels quals té una composició química determinada. En general són compostos químics senzills o estructures monòtones, milions de vegades repetides. La simplicitat és característica del món mineral. En canvi, un organisme és necessàriament complex. Més del 70% del cos humà està format per molècules simples com l’aigua i les sals minerals en forma sòlida o dissoltes. Són imprescindibles per a la vida, però cal alguna cosa més per a  construir un organisme.

En els éssers vius també hi ha molècules complexes, grans compostos químics formats per centenars, milers o milions d’àtoms delicadament articulats sobre una estructura en la qual el paper principal correspon al carboni. Les molècules orgàniques, glúcids, lípids, proteïnes, àcids nucleics, vitamines i altres substàncies, constituïxen una fracció minoritària del cos humà, però sense ella no és possible la vida. És la part complexa, la que determina l’organització de la resta de les molècules. L’aigua i les sals minerals són comunes en el món mineral, però les molècules orgàniques són exclusives de la vida.

Els organismes són, a més, funcionals. Cada part d’un organisme té una funció, cada regió d’un ser viu pot ser interpretada en funció del paper que du a terme. Les refinades formes de les molècules de l’hemoglobina i de la insulina s’expliquen en funció de la seua especialitzada funció en l’organisme, i així ocorre a tots els nivells orgànics dels éssers vius. Tenim dents, nas, llavis, faringe, pulmons, braços, cames, gònades, cor, cervell, pell, etc. i la pregunta «quina és la seua funció?» és pertinent en tots. I la resposta ajuda a entendre com funciona el nostre organisme i per què és així.

Questions:

1. Expressa en un paràgraf breu la idea fonamental del text.
2. Dibuixa un esquema amb paraules i fletxes que represente l’organització dels éssers vius a partir de la informació del text.

Resposta

1. Expressa en un paràgraf breu la idea fonamental del text.

Els àtoms que componen la matèria inert són també els que componen la matèria viva. Moltes molècules de la matèria inert formen també part dels éssers vius o organismes, però hi ha algunes molècules complexes, anomenades orgàniques, que componen la matèria viva i no la matèria mineral. Els éssers vius són complexos, la qual cosa significa que tenen un nivell elevat d’organització. La vida és producte d’una organització complexa. Els éssers vius, a més, són funcionals, cada part d’un organisme té una funció i l’activitat vital és el resultat d’un conjunt harmònic de funcions.

2. Dibuixa un esquema amb paraules i fletxes que represente l’organització dels éssers vius a partir de la informació del text.