Un món per descobrir – Resposta

Un món per descobrir

Passa un dia, en passen dos i en passen tres. A voltes sembla que tots els dies són iguals, que mai ocorre res, que la vida és rutinària i avorrida. No obstant això, l’avorriment no està ací fora sinó en nosaltres. Tenim imaginació. I podem aprendre. La vida és més interessant quan imaginem i coneixem, quan aprenem coses noves. Vegem este cas:

«Quan va eixir de casa, el vent bufava de l’Est, del costat de la mar. S’acostava la tardor i alguns arbres, no tots, començaven a perdre els fulles. Va pedalejar ràpidament fins a la botiga de la plaça. Va comprar pa i un poc de fruita, va passar al costat de la font i se’n va tornar cap a casa, sense pedalejar, aprofitant la pendent a favor. Un soroll desagradable va acompanyar la frenada d’abans d’entrar. Havia canviat el vent, que ara bufava de la muntanya cap a la mar. Però ell no es va adonar de res de tot açò.»

El viatge rutinari podria haver sigut més interessant sense el menor canvi en la ruta. Hauria bastat conéixer un poc millor el món que ens rodeja. Hi ha gent que no sap on para el Nord ni l’Est, hi ha qui no coneix els arbres ni sap que un microbi (el rent) és la clau per a fer el pa, qui no entén les estacions ni sap per què podem anar en bicicleta, mantenint l’equilibri, ni per què canvia la direcció de la brisa. Si no es coneix no s’arriba a voler. Ni a gaudir.

ACTIVITAT:

1. De quin punt cardinal bufava el vent?

El text ho diu: quan va eixir de casa el vent bufava de l’Est, del costat del mar; després va canviar i bufava del la muntanya cap a la mar, de l’Oest, cal pensar.

2. Anomena dos arbres que perden els fulles a la tardor. Per quin motiu perden les fulles?

Hi ha molts arbres que perden les fulles a la tardor: albercoquers, pomeres, pereres, ametlers, figueres, xops, salzes, freixes, oms, etc. La pèrdua de les fulles a la tardor és típica de les zones climàtiques temperades. Els arbres caducifolis són típicament de fulla relativament ampla, que deixen escapar quantitats  importants d’aigua per transpiració. A l’ambient mediterrani valencià, els arbres caducifolis habituals son els del bosc de ribera i els fruiters. Les temperatures baixen dificulten el moviment de l’aigua especialment a les fulles amples que estan en contacte amb l’exterior. Hi ha menys llum i menys activitat fotosintètica. A més, el gel pot trencar, ferir, les fulles. El manteniment de les fulles vives en eixes condicions és costós energèticament. Per als arbres que tenen les característiques indicades és millor entrar en “hibernació”, deixar caure les fulles i fer-ne de noves a la primavera.

Naturalment, els arbres no pensen tot açò ni prenen la decisió conscient de perdre les fulles, simplement els arbres que ara perden les fulles provenen d’arbres que en les condiciones esmentades han perdut les fulles durant generacions, han sobreviscut millor a l’hivern i han deixat més descendents que els que no ho feien.

3. Quina fruita es pot comprar a l’estiu? Posa cinc exemples.

Cirera, albercoc, bresquilla, pruna, figa, meló, meló d’Alger, poma, codonyat, raïm…

4. Podries comprar les mateixes cinc fruites a l’hivern?

Seguint el cicle natural de les fruites del terreny, de les nomenades en la resposta anterior només podries comprar pomes, meló (guardat de l’estiu anterior), i alguna varietat de raïm. Però el comerç pot portar fruites d’arreu del món i oferir-ne fora de temporada.

5. Per què sonen les rodes en un frenada?

Els pneumàtics de les rodes són elàstics, s’estiren fins a un límit i quan superen el límit d’elasticitat, es mouen, fregant contra la superfície d’asfalt o pòrtland. El so es deu a la repetició de cicles microscòpics d’estirament i fregament que fan vibrar l’aire.

6. Açò va ocórrer pel matí o per la vesprada?

Va ocórrer per la vesprada. A la vora de la mar a final d’estiu durant el dia la brisa marina bufa de la mar a la terra i a poqueta nit canvia i bufa de la terra cap a la mar.

La terra es calfa i puja la temperatura de l’aire que està en contacte amb ella, que es fa menys dens i puja; l’aire que ve de la mar, més fresc i dens, ocupa el seu lloc; a la nit es produïx la situació inversa.