La Terra buida – Resposta

LA TERRA BUIDA

Resposta

Encara que no hi ha una única solució correcta, la resposta a la qüestió ha de complir algunes condicions.

1. Cal aportar tres proves científiques útils per a posar de manifest que el model d’estructura interna de la Terra defensat per William Reed i Lord Clancarty és incorrecte.

2. No pot considerar-se una prova la simple afirmació que actualment es considera que la Terra és compacta, o la de que té escorça, mantell i nucli, i té un camp magnètic. Tals afirmacions, encara sent correctes, no són proves; de fet, es basen en proves obtingudes per mitjà del treball científic.

3. Les proves proposades han de contribuir a entendre com ha sigut possible conéixer l’estructura interna de la Terra i no simplement la zona més superficial.

4. Entre les proves vàlides cap incloure:

a. Dades sismogràfiques obtinguts de terratrémols i explosions, la informació de les quals permet deduir com és l’interior de la Terra i dibuixa una estructura absolutament incompatible amb la «Terra buida».

b. Moviments de la Terra, especialment de translació i rotació, que permeten deduir la massa de la Terra i s’ajusten a una distribució interna de les masses de la Terra la densitat de la qual augmenta amb la profunditat cap al centre, quelcom completament oposat a la «Terra buida». L’associació de les dades gravimètriques amb els obtinguts de l’estudi dels moviments terrestres permeten establir una seqüència de densitats en l’interior terrestre, fonamental per a conéixer l’estructura interna de la Terra i incompatible amb el model de «Terra buida».

c. Estudi de les línies de força del camp magnètic terrestre, que apunten el seu origen en una zona profunda de la Terra, on segons la idea de «Terra buida» ha d’haver-hi aire. L’aire no pot generar el camp magnètic terrestre.

d. Observació directa dels pols, que han sigut i són sobrevolats i fotografiats per aeronaus i satèl·lits sense que s’haja trobat el menor indici d’existència dels «orificis polars» proposats pel defensor de la «Terra buida».

e. (Ampliació): Serralades, normalment submarines, (serralada submarina Emperador, les últimes altures de la qual -emergides- corresponen a Hawaii) degudes a «punts calents» i posen de manifest al mateix temps el moviment de les plaques tectònica i l’arribada de plomes de magma procedents de zones molt profundes, on la idea de «Terra buida» proposa l’existència d’aire.

5. Entre la proves no vàlides cap anomenar:

a. Perforacions des de la superfície de la Terra, ja q ja que la seua profunditat és massa escassa per a aportar coneixement sobre l’estructura profunda de l’interior terrestre.

b. Emissions volcàniques, que podrien deure’s a processos relativament superficials. Pot considerar-se una prova parcialment acceptable.

c. Experiments elèctrics, que aporten informació limitada a zones molt superficials.

d. Models i experiments de laboratori sobre roques i meteorits, que poden ser decisius només en combinació amb dades procedents inequívocament de l’interior de la Terra.