Què?
– Soc tripofóbica-.
M’ho va dir una alumna en acabar la sessió de classe.
– Per què ho dius? – vaig preguntar.
– Perquè acabes d’emprar una imatge tripofóbica en la presentació.
Em parlava com si jo coneguera el tema. No sé molt bé per què, però no em vaig atrevir a desil·lusionar-la. En comptes de reconéixer-ho, com haguera degut, vaig buscar una manera de preguntar que no fera palesa la meua ignorància.
– I?
– Bé, ha sigut una incomoditat – va respondre, restant importància a l’incident.
Només va eixir em vaig posar a teclejar la paraula “tripofòbia” en l’ordinador.
Primera aproximació
Vaig obtindre de Wikipedia la primera resposta. Els articles de Wikipedia no sempre són òptims i convé contrastar-los amb altres fonts, però en la seua majoria són una bona opció per a posar a algú sobre la pista d’un tema que desconeix. Allí vaig trobar informació inicial sobre què és la tripofòbia[1]:
Tripofòbia: La tripofòbia és una aversió a la visió de pautes repetitives o de grups de forats o bultets. No està reconeguda com un desordre mental, però pot ser diagnosticada com una fòbia específica si produïx por o inquietud en excés. Les persones afectades experimenten principalment una sensació desagradable quan veuen imàtgens tripofòbiques. Una minoria experimenta la mateixa intensitat de por i disgust, i altres persones expressen principalment por, o bé disgust.
Per a la meua sorpresa, vaig saber un poc més endavant que Wikipedia havia tingut una relació prèvia i conflictiva amb la paraula tripofòbia. W. Skaggs conta que:
“El terme “tripofòbia” sembla haver sigut encunyat per una dona irlandesa no identificada en un missatge publicat en un fòrum d’Internet en 2005. La idea es va tornar viral: persones que s’identificaven com a tripofòbiques van formar un grup en Facebook, van crear un domini d’Internet amb el mateix nom i van publicar vídeos informatius en YouTube. Es va crear i es va eliminar repetidament un article de Wikipedia per falta de fonts fiables.”[2]
El nom es va compondre, com és costum en ciència, mitjançant la unió de dos paraules del grec antic: trypos, forat, i phobos, que significa por.
Prompte es va convertir en un tema popular en els mitjans de comunicació social. Les publicacions de notícies científiques la citen també amb una certa freqüència, si més no com a mera curiositat. En els últims temps, la quantitat de treballs de recerca publicats sobre l’assumpte ha crescut notablement i el nombre d’articles publicats en revistes científiques sobre tripofòbia es compta per desenes.
Malestar visual
La primera notícia accessible sobre l’afecció va ser publicada per M. Rufo en 1989[3] i descrivia el cas d’una xiqueta que “tenia por als forats”, però el seu treball va quedar aïllat en el temps, com una anècdota insòlita.
Van passar més de vint anys fins a la següent publicació sobre tripofòbia, una investigació realitzada en 2013 per Geoff Cole i Arnold Wilkins[4], de la Universitat d’Essex, pioners en l’estudi científic del tema.
“Els autors van fer mirar una imatge del cap de la llavor de lotus a 91 hòmens i 195 dones adultes l’edat de les quals oscil·lava d’entre 18 a 55 aproximadament. Els participants indicaven si la imatge era «incòmoda o fins i tot repulsiva a la vista». Deu hòmens (11%) i 36 dones (18%) van comunicar aversió.”
Encara que des de la dècada anterior ja corria per internet una moderada quantitat d’informació sobre la tripofòbia, Wikipedia havia acceptat feia molt poc la inclusió del terme. El propi Cole es va referir a la tripofòbia com “la fòbia més comuna de la que vosté no ha sentit parlar.»[5] El portal de notícies científiques ScienceDaily titulava de forma molt previsible la seua ressenya:
“Una fòbia comuna de la qual mai has sentit parlar: La por als forats pot tindre el seu origen en una resposta evolutiva de supervivència”[6] .
Wilkins va proposar el terme genèric «malestar visual» per a descriure les molèsties provocades per dibuixos de ratlles, agrupacions de punts i fins i tot línies de text. Són efectes derivats de la percepció visual, però la relació entre la visió i els mecanismes cognitius associats a fòbies s’ha estudiat poc.
Cole i Wilkins van assenyalar que la majoria de les imatges desagradables incorporen típicament formes xicotetes d’alt contrast, com a punts o ratlles. L’anàlisi espectral ha permés confirmar-ho.
El treball pioner de Wilkins i Cole va donar pas a una sèrie d’investigacions que han permés avançar en el coneixement de l’afecció. Existix, per tant, base científica per a establir alguns fets i abordar noves incògnites.
Hipòtesi
Geoff Cole (que patix personalment de tripofòbia) va aventurar una interessant hipòtesi:
“Estes troballes suggerixen que pot haver-hi una part evolutivament antiga del cervell que li diu a la gent que està mirant un animal verinós”[7]
La tripofòbia seria, per tant, una manifestació exagerada d’aversió als paràsits destinada, en últim terme, a protegir la salut[8]. Des d’una perspectiva evolutiva, podríem interpretar la tripofòbia com:
• aversió als animals verinosos que posseïxen energia d’alt contrast a freqüències espacials de rang mitjà en la seua superfície,
• aversió als grups de pústules o formes aproximadament circulars en la pell humana, que podria ajudar a evitar ectoparàsits i malalties infeccioses,
• considerar la tripofòbia com una reacció involuntària a la dermatosis.
S’ha suggerit que l’aspecte de les imatges tripofòbiques amb major capacitat de provocar reaccions de disgust recorda a l’aparença d’alguns paràsits o potser a l’aspecte de la pell afectada per unes certes infeccions parasitàries, però moltes reaccions tripofòbiques no semblen ajustar-se a este patró. Entre les qüestions pendents d’explicació es troba el fet que hi ha persones que reaccionen davant les imàtgens tripofòbiques[9] amb por mentres que unes altres ho fan amb disgust o patixen ambdues sensacions.
Investigacions
Sierra Olmo[10] explica la situació en què es troba l’estudi de la tripofòbia i resumix bona part de les investigacions publicades fins a 2018 sobre el tema.
“Tripofòbia és un terme relativament nou per al qual encara no existix una definició uniformement acceptada, la qual cosa també obstaculitza la seua investigació[11] . Es tracta també d’un problema que no està reconegut en els manuals diagnòstics i que es va popularitzar entre la població gràcies a fòrums i xarxes socials[12] , per la qual cosa les dades epidemiològiques disponibles són, a dir d’alguns autors, infraestimacions. …”
La seua àmplia introducció explica que les fòbies específiques comencen en la infància i que en un de cada sis casos persistixen en edat adulta. Es considera que hi ha una fòbia específica quan una causa concreta, sovint trivial, desencadena una sensació de por injustificada. Exemples de fòbies específiques són: la por a les altures, a la foscor, a viatjar amb avió, a les tempestes, etc.
Al principi, la majoria de les investigacions es va dedicar a conéixer les característiques espectrals de les imàtgens que poden desencadenar la tripofòbia. S’ha anat confirmant que les imàtgens de fort contrast d’agrupacions forats o bultets que apareixen repetidament en un camp visual de dimensions intermèdies afecten en grau més alt les persones sensibles i que hi ha correlació entre l’increment de la grandària de les agrupacions i la intensitat dels símptomes.
En 2015, Le et al.[13] van elaborar un Qüestionari sobre tripofòbia, (TQ) composat per 17 ítems. Ha demostrat ser una ferramenta fiable per a mesurar la tripofòbia en funció dels símptomes i s’ha convertit en la prova de diagnòstic de referència.
Estudis subsegüents s’han ocupat d’aquest malestar visual. S’ha investigat tant la seua fisiologia com els seus aspectes psicològics. Una de les qüestions més estudiades ha sigut la relació entre la tripofòbia i uns certs problemes de salut mental, per exemple l’ansietat social o el trastorn obsessiu-compulsiu i la seua contribució al malestar de les persones afectades.
Un altre assumpte que continua creant debat és si la tripofòbia és o no una fòbia. Tripofòbia, el vocable triat per a identificar el trastorn, constituïx en si mateix una autèntica sol·licitud d’inclusió en el grup de les fòbies específiques. Però, amb el provocatiu títol: La tripofòbia és una fòbia? Can et al. van apuntar que en la majoria dels casos les imàtgens tripofòbiques desencadenen reaccions de fàstic o disgust, i no de por, en les persones sensibles, la qual cosa va ser confirmat per un estudi del departament de ciències de la salut de la universitat d’Emory[14] i altres treballs posteriors. Es recorda, a més, que el manual de referència, DSM-5 no inclou la tripofòbia en el seu catàleg. Un article d’anàlisi recentment publicada per Cole[15] fa front a estes i altres qüestions i defén la seua inclusió dintre les fòbies específiques.
Molt per aprendre
Els símptomes físics de la tripofòbia són: malestar, dificultat per a respirar, nàusees, picor i pell de gallina. Les reaccions emocionals associades a la tripofòbia oscil·len entre la por i el fàstic. Presenta àmplies variacions en la seua intensitat, des de ser una lleu molèstia passatgera fins a resultar incapacitant. Però queda molt per aprendre. De tornada a Wikipedia[16] :
“El coneixement científic de la tripofòbia és limitat. A pesar que s’han fet pocs estudis sobre tripofòbia, els investigadors aventuren que és el resultat d’una repugnància biològica que associa formes tripofòbiques amb perill o malaltia i pot per tant tindre una base evolutiva. La teràpia d’exposició és un possible tractament.”
En l’última dècada hi ha hagut notables avanços en el coneixement de les variables sociodemogràfiques, les característiques clíniques, les morbiditats associades, els nivells d’angoixa, els trets psicològics associats i les característiques visuals dels estímuls. A més, s’ha desenrotllat i validat una escala de símptomes consistent per a la identificació de la tripofòbia. I s’ha començat a aplicar tractaments mitjançant fàrmacs i psicoteràpia.
Martínez-Aguayo et al.[17], en la seua presentació d’un cas, inclouen una lúcida revisió de la literatura publicada fins llavors. Destaquen sumàriament algunes conclusions d’una investigació realitzat per Vlok-Barnard i Stein[18] :
“Els símptomes tripofòbics són crònics i persistents i causen angoixa. Els diagnòstics de comorbiditat més comuns són els següents: trastorn depressiu i trastorn d’ansietat generalitzada. El símptoma tripofóbic més comú és disgust en comptes de por quan una persona s’enfronta a imatges tripofòbiques”
Vlok-Barnard i Stein també van trobar que la majoria dels participants que patien de tripofòbia complien amb els criteris del DSM-5[19] per a fòbia específica. Només un xicotet percentatge complia amb els criteris del DSM-5 per al trastorn obsessiu-compulsiu.
D’altra banda, algunes de les imàtgens desencadenants de reaccions tripofòbiques són desagradables també per a persones que no patixen l’afecció.
La tripofòbia apareix associada principalment amb la cultura urbana d’Àsia Oriental, i sembla donar-se més en dones, però serà necessari confirmar-ho, ja que es tracta dels col·lectius majoritaris en les investigacions, la qual cosa podria esbiaixar els resultats.
Els mitjans de comunicació social s’han fet eco de l’afecció i han popularitzat la tripofòbia, encara que no sempre de la millor manera possible. El mateix èxit en les xarxes socials que va donar a conéixer el problema i l’ha mantingut d’actualitat ha contribuït a un cert escepticisme en l’àmbit científic. S’ha arribat a dir amb malícia que la tripofòbia és un invent d’internet. No obstant això, hi ha persones que asseguren patir-la des de molts anys arrere, fins i tot des d’abans que es popularitzara internet. Les investigacions han confirmat l’existència d’un malestar visual que havia passat inadvertit.
La incomoditat de la meua alumna va ser provocada per una fotografia que mostrava la imatge ampliada d’un coral, on es veia l’estructura repetitiva d’una cinquantena de pòlips ben ordenats, una imatge pertinent en una sessió sobre biodiversitat. Ningú més va indicar-me cap sensació negativa.
Ignorant per complet de l’existència de la tripofòbia, no sospitava que eixa molèstia afectara aproximadament el 15% de la població (entre l’11 i el 18%)[20] en grau major o menor. És una proporció inesperadament gran. I no esperava en absolut que una paraula eixida dels fòrums d’internet haguera sigut necessària per al seu reconeixement. Potser, a vegades, les coses no existixen perquè no tenen nom.
© Sensio Carratalà Beguer
Referències
NOTA PRÈVIA: He preferit no incloure imatges en l’article per a evitar possibles molèsties a persones tripofòbiques interessades en la lectura. És fàcil trobar imàtgens en moltes pàgines d’internet i en bona part de les referències següents.
[1] https://en.wikipedia.org/wiki/Trypophobia
[2] William Skaggs. Are You Afraid of Holes? scientificamerican.com
“The term “trypophobia” appears to have been coined by an unidentified Irish woman in a post on a Web forum in 2005. The idea went viral: self-identified trypophobics formed a Facebook group, created an eponymous Internet domain and posted informational YouTube videos. A Wikipedia article was repeatedly created and repeatedly deleted for lack of reliable sources.”
[3] Rufo M. [The little girl who was afraid of holes]. Soins. Pédiatrie, puériculture. (1998) 18:3.
[4] Cole, G. G., & Wilkins, A. J. (2013). Fear of Holes. En Perception. 207 Brondesbury Park, London Nw2 5jn, England: Pion Ltd, 2013. p. 363-363.
[5] “… the most common phobia you have never heard of”
[6] Common phobia you have never heard of: Fear of holes may stem from evolutionary survival response. ScienceDaily, 3 September 2013. https://www.sciencedaily.com/releases/2013/09/130903091036.htm
[7] «These findings suggest that there may be an ancient evolutionary part of the brain telling people that they are looking at a poisonous animal,».
https://www.sciencedaily.com/releases/2013/09/130903091036.htm#
[8] Tom R. Kupfer1 and Daniel M. T. Fessler. Ectoparasite defence in humans: relationships to pathogen avoidance and clinical implications. 27 May 2024. En https://royalsocietypublishing.org
[9] Imàtgens que desencadenen reacciones típiques de tripofòbia en algunes persones.
[10] https://digibuo.uniovi.es/dspace/bitstream/handle/10651/60261TFM_AngelaSierraOlmo.pdf
[11] (Referencia procedente de la cita) Chaya, K., Xue, Y., Uto, Y., Yao, Q. y Yamada, Y. (2016). Fear of eyes: triadic relation among social anxiety, trypophobia, and discomfort for eye cluster. Peer Journal, https://doi.org/10.7717/peerj.1942
[12] Can, W., Zhuoran, Z., y Zheng, J. (2017). Is Trypophobia a Phobia? Psychological Reports, 0(0): 1-14, https://doi.org/10.1177/0033294116687298
[13] Le AT, Cole GG, Wilkins AJ. Assessment of trypophobia and an analysis of its visual precipitation. Q J Exp Psychol (Hove) (2015) 68(11):2304–22. doi:10.1080/17470218.2015.1013970
[14] Vladislav Ayzenberg, Meghan R. Hickey, Stella F. Lourenco. Pupillometry reveals the physiological underpinnings of the aversion to holes. PeerJ, 2018; 6: e4185 DOI:10.7717/peerj.4185
[15] Cole GG. Is trypophobia real? BJPsych Open. 2024;10(2):e48. doi:10.1192/bjo.2023.621
[16] https://en.wikipedia.org/wiki/Trypophobia
[17] Martínez-Aguayo JC, Lanfranco RC, Arancibia M, Sepúlveda E and Madrid E (2018) Trypophobia: What Do We Know So Far? A Case Report and Comprehensive Review of the Literature. Front. Psychiatry 9:15. doi: 10.3389/fpsyt.2018.00015
[18] Vlok-Barnard, Michelle; Stein, Dan J. Trypophobia: an investigation of clinical features. Brazilian Journal of Psychiatry, 2017, vol. 39, p. 337-341.
[19] DSM-5: Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders de la Asociación Estadounidense de Psiquiatría (Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals). El número 5 correspon a l’edició. Hi ha un manual alternatiu publicat por la Organització Mundial de la Salud (OMS): World Health Organization (WHO). International Statistical Classification of Diseases and Related Health Problems 11th ed., ICD-11. WHO, 2021.
[20] Wong SM, Tang EY, Hui CL, Suen YN, Chan SK, Lee EH, et al. Excessive fear of clusters of holes, its interaction with stressful life events and the association with anxiety and depressive symptoms: large epidemiological study of young people in Hong Kong. BJPsych Open 2023; 9(5): e151.
Deja una respuesta