En 1889, Joseph Von Mehring i Oscar Minkovski, investigaven la funció del pàncrees en la digestió. En el curs de la investigació van extirpar el pàncrees a un gos. Volien saber com s’alterava el procés digestiu amb la manca del pàncrees.
Un fet que no tenia relació directa amb el seu programa d’investigació els va sorprendre: les mosques acudien a l’orina del gos sense pàncrees.
El canvi d’objectiu de la investigació
No van desaprofitar l’ocasió. Analitzaren la seua orina i es van trobar que tenia una excessiva proporció de glucosa. la glucosa es el sucre que viatja per la sang i proporciona energia per a l’activitat dels organismes, de les persones als bacteris. És abundant en el raïm i en altres fruites.
Quan té massa glucosa, l’orina és dolça. Ara sabem que l’excés de glucosa en la orina és el símptoma de la diabetis. La diabetis és una causa important de mortalitat humana i també el motiu de molts casos de ceguesa i d’amputacions d’extremitats.
Aquell descobriment va servir perquè, en 1922, Banting i MacLeod aconseguiren purificar la insulina i demostrar les seues propietats. La insulina és una hormona que segrega el pàncrees i retira glucosa de la sang. El pàncrees també segrega una altra hormona, el glucagó, que facilita l’alliberament de glucosa a la sang quan cal.
La insulina és actualment recurs fonamental per al tractament de la diabetis.
QÜESTIONS
- Quina era el propòsit inicial de la investigació de Mehring i Minkowski?
- Per quin motiu van canviar el propòsit de la seua investigació?
- Mehring i Minkowski van fer una observació o un experiment?
- Encara que el text no ho conta, què creus que van fer a continuació?
- Pots identificar-hi la variable independent i la variable dependent?
- Què van descobrir finalment Mehring i Minkowski?
- El descobriment va ser cosa de sort?
© Sensio Carratalà Beguer
Deja una respuesta