La resistència de les rates a la warfarina – Resposta

LA RESISTÈNCIA DE LES RATES A LA WARFARINA

La warfarina és una substancia química que va ser emprada com a raticida d’alta eficàcia a la Gran Bretanya des de 1950.

L’any 1958 se es va informar per primera vegada que la warfarina estava perdent eficàcia. Hi havia gens resistents a la warfarina.

Més tard es va conéixer que la resistència a la warfarina es devia a que un gen, l’W^S, havia mutat a W^R. Això donava lloc a tres genotips:

• W^S W^S: rates sensibles a la warfarina.
• W^S W^R: rates resistents a la warfarina si disposen de un poc mes de la quantitat normal de vitamina K.
• W^R W^R: rates que només tenien possibilitats de sobreviure a la warfarina si disposaven de grans quantitats de vitamina K.

Qüestions:

1. Quin era l’al·lel més abundant abans de 1950?

Segons informa el text, l’al·lel més abundant abans de 1950 era el W^S.

2. Quin al·lel anà augmentant en la població de rates fins 1958.

L’al·lel W^S va anar augmentant la seua presència en la població fins l’any 1958.

3. Què creus que va passar quan es va seguir emprant la warfarina?

La warfarina era eficaç contra les rates que tenien el genotip W^S W^S. En seguir emprant la warfarina es va produir una reducció de la població de rates W^S W^S i va augmentar la població de rates W^S W^R i W^R W^R fins un cert punt. El fet que les rates amb genotip híbrid W^S W^R no necessiten grans quantitats de vitamina K per a sobreviure lis dóna avantatge sobre les W^R W^R i no deixa que desaparega l’al·lel W^S.

4. Quina relació té l’assumpte amb l’ecologia, l’evolució i la sanitat pública?

A més d’una molèstia i una causa de perjuís econòmics, les rates són un problema de salut pública pel seu paper com a vectors d’organismes que causen malalties. L’ecosistema urbà ha afavorit la proliferació de les rates. Com a qualsevol ecosistema, les relacions ecològiques de les rates amb el medi ambient biòtic i abiòtic determinen la seua població. L’evolució té lloc als ecosistemes i en este cas el procés de selecció natural afavorix l’extensió dels fenotips (i genotips) més adients per a viure a l’ambient urbà. L’ús de la warfarina amb la intenció de controlar les rates, va crear una pressió selectiva a favor de l’extensió de l’al·lel W^R, un canvi en la freqüència al·lèlica, es a dir, un canvi evolutiu.