La memòria

Memòria

És difícil exagerar la importància de la memòria, per a l’aprenentatge, la vida i la identitat personal. Per això i altres motius, sentim la pèrdua de memòria associada a algunes malalties de la vellesa com a dramàtica i temible.

El segon dia d’enguany, encara no acabades les escasses celebracions de l’inici de 2013, una peça important del model de la memòria a llarg termini generalment acceptat va caure.

Fins ara es pensava que el procés de formació de la memòria a llarg termini depenia d’un enzim anomenat PKM-zeta. En 2006, l’equip de Todd Shaktor va  obtindre una fantàstica molècula, anomenada ZIP, digna de les pitjors intencions dels malvats de la ciència ficció. Els infeliços ratolins del seu laboratori perdien els records en rebre la dosi de ZIP. Hi hagué comentaris sobre les possibles aplicacions de la terrible molècula i es publicaren valoracions neurològiques, psicològiques i ètiques sobre “l’esborrador de la memòria”.

La interpretació semblava clara: ZIP bloquejava l’enzim PKM-zeta, imprescindible per a recordar.

Però passaven anys, es publicaven treballs sobre PKM-zeta i ZIP, i no es trobava el mecanisme d’actuació de l’enzim PKM-zeta en relació a la memòria.

A final d’any, l’equip de Richard Huganir, de John Hopkins, va crear ratolins “knockout”, incapaços de produir l’enzim PKM-zeta funcional. El resultat de l’experiment fou que… eixos ratolins podien guardar records a llarg termini normalment.

La conseqüència lògica, de confirmar-se els resultats, és que PKM-zeta no és la clau de la memòria. I ara cal buscar una nova explicació per a l’acció de ZIP.

Deixant molts detalls a banda, la notícia il·lustra be i alhora la distància i la proximitat que hi ha entre els coneixements actuals i la comprensió de la memòria, que és molt més que un magatzem de records. També ajuda a comprendre la forma de treballar de la ciència, la provisionalitat de les afirmacions científiques, la necessitat d’abandonar idees que semblaven definitives, la creativitat  i l’intercanvi d’aportacions que calen per a trobar respostes, sempre provisionals, a les preguntes complexes que ens interessen i ens importen.

Massa a sovint l’alumnat té la sensació de que tot ha sigut ja descobert i de que les afirmacions científiques són sempre veritats. Però la veritat és un assumpte veritablement complexe i, com es el cas, hi ha notícies que venen be per a eliminar mites fàcils, percebre la complexitat del món on vivim, valorar el mèrit i l’esforç necessaris per a adquirir coneixements que ens podem ajudar a saber com som i, potser, a superar algunes de les pitjors malalties que ens amenacen.

Enllaç al document ací.

Enllaços d’interés:

Article en John Hopkins Medicine de Richard Huganir.

Article en Science (amb subscripció) de Todd Shaktor.

Vídeo sobre memòria en HHMI Biointeractive

Vídeo sobre aprenentatge en youtube: Part d’un documental TV2 sobre l’Estudi del funcionament dels processos d’aprenentatge i memòria a llarg termini en Aplysia presentat per Eric Kandel.