L’asteroide de Txeliàbinsk

Asteroide

20/02/13

Com a detall final per a la nit de Sant Valentí, sabíem que un asteroide, una pedra d’uns 50  metres de diàmetre i 130000 tones de massa, passaria a menys de 30000 quilòmetres de la Terra. No tenia forma de cor, sinó de creïlla. Havia sigut descobert en l’observatori de La Sagra, ubicat en la Puebla de Don Fadrique (Granada) i operat per l’Observatori Astronòmic de Mallorca, fa quasi un any, el 23 de febrer de 2012, (un cas de visió excel·lent), quan encara estava a 4’3 milions de quilòmetres de la Terra.

La notícia era al mateix temps inquietant i tranquil·litzadora. No xocaria contra la Terra i es tractava d’un bòlid de dimensió reduïda i relativament lent que, segons la NASA, es movia a una velocitat de 7’82 quilòmetres per segon respecte a la Terra, un altre objecte que es mou per l’espai. Irremeiablement, ens va fer recordar que la nostra llar és fràgil.

Va passar sobre l’illa de Sumatra a 27650 quilòmetres d’altura. El diàmetre de la Terra és de 12756 quilòmetres en l’Equador. L’òrbita geoestacionària on s’ubica un noble grup de satèl·lits artificials, (el Meteosat és un d’ells), para a 35800 quilòmetres. Els satèl·lits GPS queden més prop, a uns 20000 quilòmetres. L’esperat meteorit no va xocar, les possibilitats eren escasses, amb cap d’ells.

Però va haver-hi un meteorit inesperat. Txeliàbinsk no és una xicoteta ciutat, excepte en el nostre coneixement. La ciutat dels Urals té més d’un milió d’habitants. Quan ningú ho esperava, un meteorit ha vingut a situar-la en el mapa al preu de mil ferits i uns quants fragments escampats de roca literalment ploguda del cel. Sembla que no hi ha relació entre l’asteroide que volava des del sud i va passar netament de llarg i el que es va trencar en trossos sobre Txeliàbinsk arribat des del nord. Les valoracions són provisionals i caldrà esperar per a elevar-les a definitives.

Per sort, no cal esperar tant per a aprofitar el fet com a oportunitat per a aprendre i ensenyar. Els meteorits i els asteroides existixen. La Terra ha rebut molts dels seus impactes al llarg del temps i la geodinàmica externa no ha pogut esborrar encara totes les seues cicatrius. Hi ha òrbites geoestacionàries on els satèl·lits poden acomodar-se per a seguir el ritme de rotació terrestre i altres que, en òrbites més baixes, han de moure’s a més velocitat per a no caure ràpidament a terra.

A la gent li agrada entendre per què pot caure un meteorit en la seua ciutat. A qui vol entendre raonablement l’esdeveniment li va be saber coses d’Astronomia, Física, Geografia, Informàtica, Tecnologia i Biologia, (hi ha qui escolta meteorit i pensa en dinosaures), i aprendre a relacionar coneixements atribuïts a distintes matèries.

Resulta que eixes coses s’estudien a l’Escola. Estes notícies són oportunitats per a connectar el coneixement escolar amb el que passa en el món. És bo aprofitar les oportunitats.

Enllaços interessants:

www.purdue.edu/impactearth/ – Simulador d’impactes de meteorits.

http://www.nasa.gov/topics/solarsystem/features/asteroidflyby.html – Informació sobre l’asteroide 2012 DA14.

meteorites.wustl.edu/id/density.htm – Densitat i altres propietats dels asteroides i meteorits.

http://www.astrobin.com/32904/ – Vídeo del pas de l’asteroide pel cel, gravat des de Burgos.

http://www.astrobin.com/32906/ – Vídeo del pas de l’asteroide pel cel, gravat des de Burgos.